LES LUDOTEQUES
TREBALL DE FAIG
2013/2014
4t ESO
AUTORS:
JUDIT DÍAZ LLORENS
AINA BRUCH BALLESTER
ARIADNA PÉREZ FARRÉ
LAURA CLEMENTE MONTERO
ÍNDEX
1- Portada.
2- Índex.
3- Concepte de joc.
4- Definició de joc.
5- Característiques del joc.
6- Classificacions del jocs.
7- Tipus de jocs.
8- Jocs psicomotors.
9- Altres classificacions del jocs.
10- El joc infantil a través de la historia.
11- Teories del joc del segle XX.
12- Definició de LUDOTECA.
13- Historia i evolució.
14- Decret de la Generalitat de Catalunya sobre les ludoteques.
15- Justificació de una ludoteca.
16- Conceptualització.
17- Funcions de la ludoteca
18- Programació.
19- Organització.
20- Projecte educatiu.
21- Metodologia.
22- Programes d’acció.
23- Com a de ser un ludotecari. Estudis.
24- Funcions del ludotecari.
25- Recursos materials i espais.
26- Construcció de joguines amb material reciclable.
27- Desenvolupament d’una joguina.
28- Avaluació de la ludoteca. Qualitativa i quantitativa.
29- Conclusions.
30- Esquema de funcions d’una ludoteca.
31- Pàgines web i recursos utilitzats.
LES LUDOTEQUES
Per poder explicar exhaustivament que és una ludoteca, hem d’explicar també que és el joc, la definició i concepte.
1-CONCEPTE DE JOC
des de diferents disciplines com la psicologia, pedagogia, sociologia o antropologia, entre altres, s’ha intentat realitzar una definició completa de joc, però no s’ha arribat a cap acord unànime.
Com que les variables que intervenen al joc són múltiples, varietats de joc, destreses, situacions, protagonistes implicats, cada disciplina, corrent, o autor prioritza les que tenen a veure amb la serva proposta, per la qual cosa, és pràcticament impossible arribar a un consens.
El concepte de joc seria:
El joc, es una activitat necessària per als éssers humans i de gran importància e l’esfera social, ja que permet assajar algunes conductes socials; alhora és una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores o afectives.
1.1 DEFINICIÓ DE JOC
El joc ha estat present a tota la historia de la humanitat, fins i tot les més primitives, han jugat. Però manifesta una evolució diferent en funció del seu context cultural, que afecten l’experiència lúdica dels infants, com ara:
-Consideració de la infància i el paper que té dins la societat.
-L’ordre social establert.
-El medi on es troba aquesta cultura.
Aquests factors repercuteixen directament en la consideració de joc.
El joc ha existit sempre, formant part dels esdeveniments i activitats de tota la vida diària, un cop cobertes les necessitats elementals.
El joc és alguna cosa més que una diversió, en el llenguatge col·loquial, la paraula joc s’utilitza com a sinònim d’esbargiment, de diversió, o de recreació.
Restringir el joc infantil, només a la diversió, podria portar a una visió distorsionada i empobridora de la seva funció en el procés de desenvolupament i aprenentatge infantil.
El Joc és una activitat que sorgeix naturalment en els infants i constitueix una manera de relacionar-se amb l’entorn.
Mitjançant el joc, l’Infant:
-En descobreix les possibilitats.
-Aprèn a conèixer el mon que l’envolta.
-Assaja conductes socials i assumeix rols.
-Aprèn regles i regula el comportament.
-Exterioritza pensaments.
-Descarrega impulsos i emocions.
-Satisfà les seves fantasies.
Això ens fa pensar que el joc és una activitat bàsica de la infantesa, indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social dels infants.
1.1 Característiques del joc
A diferencia de la definició de joc que no hi ha un consens entre els diferents autors, la majoria d’estudis atribueixen al joc una sèrie de característiques que li donen entitat pròpia i el diferencien d’altres activitats similars. Algunes d’aquestes característiques ja han estat senyalades a la definició, però encara hi ha més:
-El joc és una activitat que proporciona plaer i diversió, es una activitat agradable. El joc és una activitat lúdica per principi, i per tant, està destinada a produir plaer i satisfacció a qui el realitza. Es juga pel plaer del moment, per distreure’s i divertir-se i no per una obligació o per aconseguir uns objectius llunyans.
-El joc a de ser lliure, espontani, voluntari, no necessita cap preparació o planificació. Ha de ser escollit sense pressions per que el pràctica i mai ha de ser imposat. Ha de deixar un espai a la lliure iniciativa i a la llibertat dels participants. Es tracta d’una llibertat relativa, ja que molts cops són els mateixos infants els que es posen límits i regles o es marquen normes clares que emmarquen l’activitat lúdica.
-El joc no respon a una finalitat externa, sinó que té una finalitat en ell mateix; no està sotmès a exigències o interessos aliens. L’Infant juga per plaer de jugar, sense esperar o pretendre rés en concret.
-El joc implica activitat. Moure’s, imitar, pensar, explorar i comunicar-se amb altres participants, no té perquè ser motor el joc, sinó la persona ha d’estar psíquicament activa.
-El joc té sempre la característica d’immediatesa, l’Infant juga, aquí i ara, no es planteja uns objectius llunyans o diferents en el temps. Li interessa més la conducta en sí mateixa que els resultats o el producte de la conducta.
-El joc és desenvolupa en una realitat fictícia. Durant e l joc els infants poden ser el que vulguin, poden superar els límits de la realitat i submergir-se en un món imaginari on tot es pot aconseguir, rectificar o reconduir segons convingui. Es clar que la ficció és un element del joc. Al joc els infants transformen el món exterior per adaptar-lo a les seves necessitats.
-El joc és una activitat pròpia de la infància.
-El joc és innat, es dona en totes les cultures i els infants no necessiten cap explicació de com ha de jugar.
-El joc es reflecteix a l’etapa evolutiva en que es troba l’Infant, a mesura que l’Infant creix i es desenvolupa, el joc canvia.
-El joc permet a l’Infant, reafirmar-se. Els infants poden traslladar al joc les seves preocupacions i aconseguir que es produeixi, encara que només sigui en el joc, la solució que més el satisfà. Per l’Infant, el joc és una activitat seriosa, important, on afirmen la personalitat i milloren l’autoestima.
-El joc afavoreix el procés socialitzador. El joc els ensenya a relacionar-se i a cooperar amb altres; en definitiva, a crear lligams afectius amb els companys i companyes.
-El joc compleix una funció compensadora de les desigualtats, integradora i rehabilitadora. El joc és fàcilment adaptable i permet la relació i participació d’infants de procedència i de possibilitats diverses.
-En el joc els objectes són imprescindibles. Els infants poden inventar jocs sense necessitat de fer servir cap objecte o bé poden adaptar a les seves necessitats els que tenen a l’abast, així doncs, una pedra pot ser un cotxe, un vaixell o un tresor.
-Tots els jocs tenen una limitació espacial o temporal.
1.2 Classificacions dels jocs
Podem trobar diverses classificacions, però ens centrarem més en les de l’aspecte que desenvolupen.
1.2.1 Tipus de joc segons les capacitats que desenvolupen
Podem diferenciar entre:
Jocs psicomotors.
Jocs cognitius.
Jocs socials.
Jocs afectiu emocionals.
1.2.2 Jocs psicomotors
Es una exploració agradable que tendeix a posar a prova totes les possibilitats de la funció motora. Gràcies a aquest tipus de joc, els infants s’exploren i mesuren el que són capaços de fer, però també examinen l’entorn, cosa que els fa descobrir els altres, amb qui comparteixen el joc i els objectes que els envolten.
Podem diferenciar:
-Els jocs de moviment corporal, que serveixen per prendre coneixement de totes les seves parts del seu cos. Ex: el Joan Petit.
-El jocs que ajuden a desenvolupar l’ajustament corporal, la lateralitat, l’equilibri, el control tònic i la relaxació i organització de l’espai.
-Els jocs sensorials que treballen principalment la discriminació auditiva, visual, tàctil, gustativa i olfactiva.
-·Els jocs de condició física que ajuden a enfortir els músculs en general.
1.2.1.2 Jocs cognitius:
-La majoria d’autors que han estudiat el joc infantil han destacat la rellevància que te el joc en el desenvolupament cognitiu o del pensament. Hi ha diversos tipus de jocs cognitius:
-Els jocs manipuladors, entre els quals es troben el jocs de construcció, que representen un interès especial per la seva gran flexibilitat, ja que estimula el desenvolupament abstracte, fomenta la concentració i promou la capacitat creadora entre altres aspectes.
-El joc explorador o de descobriment, que permet als infants estar en contacte lliurement amb els objectes, manipulant-los i experimentant-los.
-Altres jocs que ajuden al desenvolupament de les capacitats cognitives són els d’atenció i memòria, els jocs imaginatius, els lingüístics, que s’utilitzen per aconseguir progressar en l’expressió i la comunicació, ex: loto, memori, etc.
1.2.1.3 Jocs socials:
La majoria de les activitats lúdiques en grup, faciliten la relació entre infants, cosa que ajuda en la socialització i en el procés d’acceptació dins el grup social.
Els jocs simbòlics o de ficció, els de regles i els cooperatius, són necessaris en el procés de socialització.
1.2.1.4 Jocs afectius:
Les observacions realitzades mostren la relació entre el joc i el desenvolupament afectiu. Els jocs de rol o els dramàtics, poden ajudar a l’infant a assumir situacions personals i a dominar-les, o bé expressar els seus sentiments, desitjos inconscients o conscients, així com assajar solucions davant un conflicte determinat. Els jocs d’autoestima ajuden a estar satisfets de ser un com és, i acceptar-se a sí mateix.
1.2.3 Altres classificacions del jocs.
Segons sigui lliure o dirigit:
1.2.3.1 Segons la llibertat d’elecció. Lliure o dirigit.
El lliure o amb llibertat d’elecció, facilita la capacitat creadora perquè neix del mateix infant que el proposa. Per tant, facilita la capacitat creadora, desenvolupa la imaginació, allibera pressions i permet actuar amb plena llibertat i independència. D’aquesta manera els infants tenen oportunitat d’explorar i investigar materials i situacions per ell mateix.
El joc dirigit, L’adult proposa i ofereix les pautes per poder realitzar el joc, s’orienta a l’Infant l’exploració i l’aprenentatge. Per tant, no compleix la condició de llibertat i espontaneïtat, però a canvi, augmenta les possibilitats d’utilització de joguines, d’ajudar a anar canviant les situacions formatives, incrementa el desenvolupament intel·lectual, social, afectiu i motriu i ofereix models positius per imitar satisfaent les necessitats individuals de cada infant.
1.2.4 Classificació de joc segons el nombre d’individus que juguen:
Individualment. Un sol infant.
Per parelles. De dos en dos.
Col·lectiu. Tenint en compte que juguen molts infants.
1.2.5 Classificació de joc segons el lloc on es juga.
Al aire lliure.
Al pati de l’escola.
Al carrer.
Al parc.
Jardins, etc.
1.2.6 Classificació de joc segons el material que utilitza.
Amb suport de material: comprat o elaborat.
Sense suport de cap tipus de material.
1.2.7 Segons la dimensió social.
-Espectador: l’Infant no forma part activa del joc, només observa.
-Joc solitari: Quan juga sol.
-Joc paral·lel: quan juga al costat d’un altre nen o nena per no amb ells.
-Joc associatiu:Quan es reuneixen alguns nens i nenes i juguen al mateix joc interactuant, encara que el joc no depengui de cap dels integrants.
-El joc cooperatiu: els infants juguen interactuant.
-Joc amb adults: Els infants juguen amb una persona adulta.
1.3 JOC INFANTIL A TRAVÈS DE LA HISTORIA
Fa molts milers d’anys des de que la humanitat juga, però no s’han trobat restes de joguines des de no fa tants anys.
1.3.1 Els orígens dels jocs.
L’estudi de les cultures antigues ens indica que ha existia els jocs al llarg de la historia de la humanitat.
S’han trobat a Iran els primers sonalls i miniatures de mobles d’argila que indiquen que ja els hi donaven jocs als nadons i petites joguines fa 3.000 anys.
1.3.2 El joc a l’època clàssica.
A Grècia i a Roma, ja hi ha escrits referents a l’existència i finalitat del joc. El joc ja formava part de les activitats quotidiana de l’època. Ja existien les pilotes de cuir, les bales, les baldufes, les nines d’ós, de vori o de ceràmica.
1.3.3 El joc al món medieval. S. V-XV
A l’època musulmana es pot trobar un exemple significatiu, van fer servir animals de joguines fets amb fang.
A l’Edat Mitjana els infants jugaven amb elements naturals, i els de les classes socials més elevades amb joguines especialment fetes per a ells.
El primer tractat sobre el joc el va fer Alfons X, el Savi, rei de Castella, al segle XIII, va ser el primer document sobre el joc que es va fer a Europa.
1.3.4 El joc a l’etapa moderna S.XVI-S.XIX.
Es juga molt a la pilota i a la corda, a jocs d’interior com les nines o les caixes de sorpresa.
Al segle XVII, sorgeix el pensament pedagògic del joc, apareix el joc de l’oca, i jocs instructius per ensenyar història o geografia.
Al segle XVIII, el joc com a instrument pedagògic es va imposar força.
1.3.5 El joc a partir del S. XIX.
Amb la revolució industrial, els infants tenien poc temps per jugar, sorgeixen les joguines de construcció i també apareixen les primeres concepcions teòriques sobre el joc.
1.4 Teories del joc del S. XX.
Al segle XX, apareixen noves teories sobre el joc, sobretot en el marc del nous corrents psicològics.
1.4.1 Teoria general del joc de FJJ Buytendijk.
Va formular dos objeccions principal de la teoria:
1. L’exercici, no té per al desenvolupament de l’activitat intuïtiva de l’individu gaire importància, és a dir, l’activitat psicomotora no necessita ser assajada per funcionar, perquè els mecanismes nerviosos en que es basen aquestes conductes, maduren independentment del exercici realitzat.
2. Els exercicis del joc només existeixen sempre que hi hagi començat el joc, per exemple, quan l’Infant aprèn a caminar els primers passos no són reals, perquè els fa imperfectes, i només quan ja sap caminar bé, pot jugar a caminar.
L’Infant juga perquè es infant i això no li permet tenir una activitat seriosa i sistemàtica com la feina del adult.
Segons la peculiaritat de la conducta infantil, Buytendijk, redueix a quatre les condicions que possibiliten el joc a la infància:
L’ambigüitat dels moviments.
El caràcter impulsiu dels moviments, l’infant no està mai quiet.
3. L’actitud emotiva davant la realitat. Es relaciona aquesta actitud amb la facilitat de distreure’s i deixar-se portar per els estímuls externs, tendència a imitar o la innocència que els caracteritza.
4. La timidesa i la rapidesa a avergonyir-se, que segons aquest autor és producte de la por.
Per a Buytendijk, tots aquests trets, ambigüitat, impulsivitat, emotivitat i timidesa, porten en determinades situacions als individus joves a jugar, encara que per si sols no caracteritzen la conducta lúdica. També critica la idea del joc com a manifestació d’instints i considera que la base del joc no són instints aïllats, sinó impulsos més generals.
Seguint les idees psicoanalistes, va senyalar tres impulsos inicials que condueixen al joc:
-L’impuls de llibertat, ja que satisfà el desig d’autonomia individual.
-El desig de fusió de comunitat amb l’entorn, de ser com els altres.
-La tendència a la reiteració o a jugar sempre al mateix joc.
Segons Buytendijk, el joc sorgeix quan d’impulsos primaris coincideixen amb els objectes que són parcialment coneguts per als infants. La joguina és de vital importància a l’hora de tenir diverses possibilitats.
1.4.2 Teoria de la ficció de Claperède.
Va ser un psicòleg suïs, que criticava les formulacions de Buytendijk. Aquest autor va definir el joc, com una actitud diferent de l’organisme de davant de la realitat. La clau del joc és un component de ficció. El fons del joc no està en el comportament extern, pot ser una persona igual si juga com si no juga, sinó que està en el component de ficció, és a dir, la conducta real es transforma en lúdica a causa de la ficció. Per tant, el joc es converteix en un refugi on es compleixen els desitjos de l’Infant, els seus anhels de jugar amb allò prohibit o de jugar com una persona gran.
També va crear una categoria de joc anomenada jocs d’experimentació, on va agrupar els jocs sensorials, motors, intel·lectuals, i afectius.
1.4.3 Teoria de Freud
La teoria psicoanalista de Sigmund Freud, ha influït molt en la comprensió de la naturalesa del joc, tot i que mai es va proposar fer cap teoria sobre el joc.
Freud, parlava del joc com un procés intern de la naturalesa emocional, la vinculava en l’expressió dels instints, i més concretament al instint del plaer. El joc permet una realització dels desitjos insatisfets i, proporciona una oportunitat d’expressió de sentiments inconscients.
En el joc, segons Freud, també actuen les experiències reals que els han impressionat als infants, les repeteixen a través del joc, experiències desagradables per tal de dominar-les.
El joc també compleix la funció d’expressar sentiments reprimits pel nen en el procés educatiu que el seu joc està influït pel desig de ser una persona adulta i de voler ser com ella.
1.4.4 Teoria de Piaget.
Les teories de Piaget, són molt complexes i elaborades, i han tingut una gran influència en les recerques posteriors sobre la infància.
Es va interessar, per el desenvolupament del joc infantil, va explicar el canvi que es van produint en el joc dels infants, durant el seu desenvolupament. L’Infant, necessita jugar per poder interactuar amb la realitat que el desborda.
Va descriure el desenvolupament intel·lectual i el va dividir en quatre estadis:
- El sensoriomotor, de 0 a 2 anys.
- El preoperacional, de 2 a 6 anys.
- L’operacional concret, de 6 a 12 anys.
- L’operacional formal, de 12 anys o més.
Va classificar per edats els diferents tipus de joc:
- Sensorial
- Funcional
- Simbòlic
- Reglat
- Construcció
Segons Piaget, els infants desenvolupen les seves estructures cognoscitives quan es relaciona amb l’entorn, mitjançant les experiències que va vivint, i per tant, els estadis de joc pels quals passa són conseqüència directa de les estructures intel·lectuals esmentades; tot i que d’altre banda, és el joc el que influeix notablement en l’establiment i la construcció d’aquestes estructures mentals.
1.4.5 Teoria de Uygotski
Aquest autor proposa que el joc sigui un valor socialitzador; parteix de la idea que l’ésser humà hereta tota l’evolució, però que el producte final el determina característiques del medi social on viu. La sociabilització és la que transmet a l’individu els valors, els costums i, en general, tots els bens culturals de la societat a la que pertanyen.
Considera que l’origen del joc es troba en l’acció espontània dels infants, o sigui, és mitjançant el joc que l’Infant, aprèn suament, relaxadament, els valors i els petits detalls de la vida quotidiana.
Segons aquest autor, el joc neix de la necessitat, del desig de saber, de conèixer i de dominar els objectes, per tant, és un factor bàsic de desenvolupament, a través de l’activitat lúdica.
El joc està dominat sempre per la ficció i per tant ha d’utilitzar la imaginació, sobretot a partir del 3 anys.
L’Infant no només assimila un món d’objectes que coneix i pot manipular.
A mesura que l’Infant creix, el joc evoluciona.
1.4.6 Altres teories.
En les darreres dècades, han sorgit noves teories, sobretot han estudiat la naturalesa social del joc, en el qual es recondueixen sense cap mena de finalitat l’activitat directa de les relacions socials.
La teoria ecològica, que apareix de la idea que existeix una certa correspondència entre l’ indret on viuen els infants i el tipus de joc que els caracteritzen va relacionat amb el seu desenvolupament, és a dir, que el que determina la conducta és la percepció de l’ambient, més que la societat objectiva.
3. DEFINICIÓ DE LUDOTECA
LUDOTECA: ve del llatí: ludus que vol dir joc o joguina i de la paraula théke, que ve del grec que vol dir caixa, lloc on es guarda alguna cosa.
La ludoteca, és un espai on realitzen activitats lúdiques de jocs i joguines, especialment en Educació Infantil, amb la fi d’estimular el seu desenvolupament físic i mental, i la solidaritat amb les altres persones.
4. Història i evolució de la ludoteca.
Els inicis de les ludoteques tenen lloc als països anglosaxons, a partir dels anys seixanta, el seu principal objectiu era ajudar a les famílies amb nenes amb dificultats; així van començar, però es van anar modificant els seus objectius, tenint una millor orientació, aconsegueixen oferir, serveis com el de préstec de joguines, oportunitats de joc, educació i ajuda especialitzada, entre altres coses, així s’aconsegueix que hi puguin accedir tots els infants i pugui està més orientat a tothom.
Les primeres ludoteques sorgeixen als Estats Units i Suècia. A partir dels anys seixanta, l’UNESCO, Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura, funda diferents ludoteques en presons, escoles i centres comunitaris, etc. Amb l’objectiu de promoure un desenvolupament saludable i es va començar a estendre pels països llatinoamericans, concebudes com a institucions lúdiques, recreatives i culturals, destinades a nens i adolescents, amb el propòsit de desenvolupar la personalitat infantil a través del joc i les joguines.
Diferents models de ludoteques:
Actualment trobem diferents models d’organització i gestió de ludoteques:
- De titularitat i gestió pública.
- De titularitat pública i gestió privada.
- D’associacions i Fundacions en conveni amb l’Administració Pública.
- De titularitat i gestió privada.
1 Ludoteques de titularitat i gestió publiques:
Les organitzen i gestionen els ajuntaments.
2 Ludoteques de titularitat publica i gestió privada:
Les gestionen una organització sense ànim de lucre i les organitzen i desenvolupen des de una entitat pública.
3 Ludoteques d’associacions i fundacions:
Les gestionen, organitzen i desenvolupen associacions de veïns i fundacions sense ànim de lucre.
4 Ludoteques de titularitat i gestió privada:
Les organitzen, gestionen i desenvolupen persones que volen treure un rendiment econòmic de la seva feina, cobrant als usuaris unes quotes per la seva feina i ús del recinte.
4.2 Evolució d’una ludoteca
L’evolució de les ludoteques és constant, consolidant-se com un servei d’educació a través del joc i la joguina, amb una personalitat pròpia que les diferencia d’altres centres infantils i juvenils. Va ser l’Ajuntament de Barcelona i en general des de diferents administracions, que es va apostar per les ludoteques com a espais d’educció dintre d’un marc lúdic, en el temps lliure dels infants i adolescents i que estan incloses dintre d’uns programes educatius i socials.
L’any 1992, es va crear l’Associació de ludotecaris i ludetecàries de Catalunya ATZAR.
5. Decret que regula les ludoteques de Catalunya 9/06/2009
El Decret permet garantir un servei de qualitat a les persones usuàries.
L’Equip de professionals del centre ha d’estar format per un mínim de dues persones i una superfície mínima de 50 m2 d’espai útil per al joc.
El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret que regula el règim jurídic de les ludoteques i s’estableix el requisit que s’ha de complir i el seu procediment d’acreditació.
La normativa aprovada, defineix les ludoteques com a centres, equipaments o espais delimitats que tenen una finalitat lúdica, socioeducativa, cívica, cultural i inclusiva, i que porten a terme un projecte socioeducatiu.
El seu objectiu principal és garantir el dret de l’Infant i del jove menor d’edat al joc, d’aquesta manera, es col·labora al desenvolupament integral de la persona. Per aquest motiu les ludoteques estan dotades d’un fons organitzat de jocs, joguines i d’altres elements lúdics.
Aquest Decret, cobreix el buit legal que fins ara hi havia en aquest àmbit, estableix les directrius que assenyalen clarament què són les ludoteques, quina és la seva activitat i qui les dirigeix. També determina quines tipologies hi ha, a qui correspon donar els permisos d’obertura, que n’exerceix la inspecció i el registre i que aplica el règim sancionador, entre altres aspectes.
Tots els centres que es vulguin dir ludoteques hauran de presentar la documentació necessària a l’Ajuntament corresponent. Aquest ho traslladarà al Departament de Governació i Administracions Públiques, que serà qui donarà l’autorització.
El Decret marca que les ludoteques estan dirigides a infants i joves de 0 a 18 anys; però els menors de 4 anys, hauran d’estar acompanyats durant tota l’estada a la ludoteca, per la persona legalment responsable del menor o per un altre que aquesta designi i hagi autoritzat. En cap cas, els professionals del centre es poden autoritzar com a acompanyants del menor.
Per als infants i joves de 4 a 16 anys, la persona legalment responsable del menor haurà de signar un document, que autoritzarà anualment, autoritzant, l’estada a la ludoteca i acceptant les condicions del Centre.
A partir de l’entrada legal del Decret, totes les ludoteques han de disposar com a mínim de dues persones, inclosa una persona coordinadora, amb la titulació mínima corresponent d’educació superior en Pedagogia, Psicologia, Magisteri o Educació Social, que serà qui dirigirà l’equip de professionals que treballa a la ludoteca.
Les ludoteques han de disposar com a mínim dels següents espais diferenciats: Una zona d’acollida, espais de jocs, àrea d’administració i gestió, magatzem i sanitaris. La superfície d’espai útil pel joc de la ludoteca ha de ser de 50 m2 com a mínim.
Els altres membres de l’equip de treball de les ludoteques han de tenir com a mínim, un títol de Grau Mitjà de l’àmbit de les activitats del lleure, infantil i juvenil. En aquest darrer cas, aquests professionals, s’han de trobar sota la direcció d’un altre membre del personal de gestió.
Un professional per cada grup de joc situat en un espai diferenciat podrà fer-se càrrec com a màxim de 12 infants de 4 a 6 anys o de 15 infants majors de 6 anys.
El Decret de ludoteques estableix dos tipus de ludoteques:
Les ludoteques permanents: Aquelles que exerceixen la seva activitat de forma continuada en el mateix espai físic.
Les ludoteques temporals: Aquelles que desenvolupen les seves activitats en espais físics variables i durant només de dos mesos. Aquesta tipologia comprèn una dotació tan de material com de professionals que amb un projecte socioeducatiu adequat estableix les seves activitats lúdiques.
Dins aquesta catalogació s’hi inclou la ludomòbil de la Secretaria d’Acció Ciutadana, que va ser inaugurada en el Festival de la Infància i la joventut de Barcelona, i està fent un recorregut per les comarques catalanes.
Aquest Decret va entrar en vigor el dia 9 de juny de 2009.
6. Justificació d’una ludoteca.
Les ludoteques actualment es justifiquen degut a la pèrdua d’espais de joc al carrer, la falta de companys de joc que això comporta, la disminució del nombre de fills en el nucli familiar, la impossibilitat de disposar de materials de joc i el reconeixement del joc com a element indispensable en el desenvolupament infantil i juvenil.
Avui dia, les ludoteques prenen sentit com a models de relació i espais de llibertat i relaxament.
El temps de lleure ha sofert una evolució, atesa la gran oferta del mercat, com centres comercials, centres de lleure familiar, televisió, cinema, videojocs, etc. Però, aquesta gran oferta tendeix a l’aïllament de l’individu, dificultant la relació interpersonal.
La societat va esdevenint un marc més complex i a l’hora ric, atesos els col·lectius de població immigrant que arriben amb diferents cultures, llengües i visió del món. Els infants comparteixen el seu dia a dia amb aquesta població, però així i tot, moltes vegades hi ha un gran desconeixement de l’altre.
La ludoteca treballa com a eix central de la seva intervenció pedagògica i lúdica.
Els ludotecaris són els que dia a dia interactuen amb els usuaris del centre i estructuren l’espai i el projecte.
7. Conceptualització de ludoteca.
La ludoteca és un espai amb un equipament dirigit per un equip de professionals ludotecaris amb un projecte específic a través del joc i la joguina. La ludoteca disposa d’un fons lúdic significatiu, té una voluntat de servei públic i utilitza la joguina com una de les principals eines d’intervenció educativa, social i cultural.
8. Funcions de la ludoteca.
Avui dia les ludoteques prenen sentit com a models de relació i espais de llibertat i relaxament. En la nostra societat les ludoteques compleixen les següents funcions:
1- Educativa: Tot en una ludoteca està creat amb una finalitat educativa implícita, l’espai, el mobiliari, els jocs i joguines, la distribució, etc. Adaptant tot això a les necessitats reals dels infants i les seves famílies, tenint sempre com a finalitat la llibertat de l’Infant de passar-ho bé.
2- Pedagògica: Aquesta part ha d’estar del tot present en les directrius de tot projecte. Cal vetllar per un fons lúdic de qualitat, un equip humà professional i una programació que permeti crear un espai adient per a l’aprenentatge efectiu, emocional, cognoscitiu, motriu, i social. La ludoteca, és el mitjà perfecte per treballar temes com el consum responsable, o una cultura de la resolució de conflictes. La vessant pedagògica compleix una doble funció.
3- Preventiva: És important permetre el desenvolupament de les capacitats emocionals per tal que els infants siguin capaços d’adquirir i que els ajudi en la seva formació com a persones.
4- Social: El servei de ludoteca fomenta i desenvolupa la relació social entre infants i entre adults i infants, sent un espai de lliure relació.
5- Lúdica: Una de les funcions més importants és permetre als infants i a les seves famílies, apreciar i gaudir del joc, no només descobrint nous jocs, sinó també gaudint amb la relació que aquesta provoca.
6- Comunitària i de dinamització: Les ludoteques gràcies a la flexibilitat del seu projecte educatiu, són el marc ideal per establir relacions amb altres entitats i equipaments, que derivin en accions conjuntes i permetin donar a conèixer als usuaris diferents recursos, d’una banda, i treballar temes com les relacions intergeneracionals, d’altre banda.
7- D’integració: Integrar a qualsevol persona ja que es crea un ambient relaxat i distés. El joc facilita l’ integració del infant amb diferents problemàtiques: socials, físiques, psíquiques o sensorials.
8- D’investigació i recerca: Investigació de noves joguines, estudiant l’envàs, la publicitat, si es pedagògica, nous mitjans de jocs a través de les noves tecnologies. Les ludoteques pretenen explorar facetes de joc infantil en els infants del segle XXI.
9- Informativa: Als infants els hi arriba molta informació sobre joguines a través del mitjans de comunicació però la figura del ludotecari ha de servir per ajudar als infants i pares a escollir les joguines i fer una bona elecció, ja que l’oferta és amplíssima. També s’informa quins tipus de joguines són més adients tenint en compte el grup d’edat o com poder mitjançant el joc treballar la gelosia o l’autonomia.
9. Programació d’una ludoteca.
Es realitzarà un programa d’activitats de tot l’horari complert i ben especificat, per edats i grups, tallers representacions teatrals amb temps d’antelació com a mínim de dos mesos.
La programació ha de basar-se en el joc lliure a fi de coordinar l’esforç, la creació de relacions socials, la naturalitat i el procés d’autonomia. El joc lliure ha d’estar assistit amb materials de joc escollits sota raonaments de qualitat pràctica i pedagògica, com una disposició d’espais racionals i un mètode que faciliti llibertat i el respecte, tant per als companys de jocs, com per els materials de la ludoteca i les instal·lacions. També es poden donar altres serveis com tallers de construcció i reparació de joguines, activitats de grup, jocs dirigits, festes i celebracions, jocs tradicionals al aire lliure, setmanes temàtiques, campionats, etc.
També es poden oferir altres activitats el fi de setmana o per vacances, en horari nocturn, etc. Com escoles d’estiu, conferències i xerrades, cursets per a educadors, visites a escoles, contar contes, taller obert de fotografia, bricolatge, cuina, reciclatge, manualitats, serveis de préstec de joguines i jocs, servei d’informació i assessorament a pares i educadors, jocs sobre dimensionats per dinamitzar espais oberts.
Programar activitats lúdiques com concursos, competicions, festivals, festes, etc. Per dinamitzar el seu centre de treball, sempre d’acord amb les ofertes del servei.
Fomentar la participació proactiva dels usuaris en els jocs comunitaris, amb l’objectiu de redefinir vetllant per la integració de tots els usuaris del centre, en funció de les seves motivacions i interessos. Participar amb la seva presència activa en les activitats que requereixin la seva presència.
10. Organització d’una ludoteca.
L’organització d’una ludoteca necessita un reglament de règim intern, aquest defineix el funcionament de la ludoteca, com és el cas del sistema d’inscripció i accés, l’horari i els dies que esta oberta, l’horari d’atenció al públic, franges d’edat, períodes festius o la normativa, tan la que fa als usuaris, com el que fa a la normativa interna per a l’equip humà.
S’ha de tenir en compte pel bon funcionament:
-L’àrea d’expressió plàstica:
Es poden fer traços, marques pictòriques, propostes en formes tridimensionals a partir de múltiples objectes, realització d’escultures i volums, materials divers, colleges, etc.
-L’àrea d’expressió musical:
Explotació i producció de sorolls, experiències de diferenciació auditiva, assaig de cants, harmonització, experiències rítmiques relacionades amb el llenguatge, alfabetització de la comunicació social.
-L’àrea d’expressió escenogràfica:
Disfresses, jocs de vols, dramatitzacions de contes i llegendes, fantasies, màscares, animació de titelles, etc. Tot relacionat amb els processos de maduració de la persona.
-L’àrea de jocs i moviments en l’espai:
Joc de carreres, salts, voltejades, jocs d’equilibri, circuits d’obstacles, etc. Tot en relació amb l’evolució de la imatge corporal i de la coordinació psicomètrica.
-L’àrea d’iniciació a la cultura:
Rondes, jocs tradicionals, cants i balls folklòrics, narració de contes i llegendes, etc. Tot en relació a la identitat de la persona relacionat amb els valors regionals i culturals.
-L’àrea de lecto-escriptura:
Són espais que estan especialment dissenyats per a bebès, per motivar les competències comunicatives. Han d’existir llibres de plàstics i materials resistents al ús, no han de tenir textos, sinó una gran varietat d’imatges i formes. Aquestes pràctiques han d’estar acompanyades dels pares, animadors i pedagogs especialitzats en l’àrea lingüística. Els infants, s’han de sentir a gust segurs i còmodes i en llibertat per explorar i experimentar.
11. Projecte educatiu d’una ludoteca.
El projecte educatiu d’una ludoteca marca els plans d’acció i programació lúdica, per poder donar coherència i sentit a cada projecte que es revisaran cada any desprès d’avaluar, per respondre a les necessitats dels usuaris.
Les dades bàsiques amb les que hauria de contemplar un projecte educatiu i lúdic hauria de ser:
-Formulació del projecte:
Descripció breu del projecte socioeducatiu, com a base per justificar-ho.
-Anàlisi de l’entorn:
Situació geogràfica, social, econòmica, demogràfica i cultural de la població del territori i els equipaments amb els que es compta la zona on estarà ubicada la ludoteca. Aquest estudi ens permet dibuixar un model cultural de la zona a qui va adreçat aquest servei, a més de justificar si és necessari.
-Destinataris:
Cal definir quins seran els usuaris de la nostra ludoteca, edats, característiques, necessitats, etc.
Els destinataris condicionen i defineixen el servei, l’objectiu, els espais, els ratis, etc.
Els infants de 0a 3 anys és una franja d’edat cada cop més habitual en una ludoteca, però hi ha el fet diferenciat que aquest usuaris han d’anar acompanyats d’un adult.
Hem de fomentar el projecte fen una proposta d’intervenció:
S’ha de fomentar el projecte de ludoteca teòricament. És interessant poder emmarcar el projecte en base a la nostra intervenció.
S’ha de contextualitzar el model lúdic en la intervenció educativa. S’ha de valorar tenint en compte diverses teories sobre el joc, l’evolució que han experimentat, la importància que tenen en el desenvolupament infantil i el paper que fan.
12. Metodologia.
Qualsevol ludoteca ha de basar la seva metodologia en el joc lliure, tret que es diferencia de qualsevol altre servei. També es pot intervenir mitjançant jocs dirigits, tallers d’expressió plàstica, corporal, musical, etc. Sempre sense oblidar el caire lúdic que defineix com a servei de ludoteca.
Cal tenir molta cura del procés, més que del producte, ja que la intervencionalitat de la ludoteca no és assolir continguts, sinó enriquir el procés d’aprenentatge, mitjançant l’exploració, el descobriment, la diversió. Aspectes com la distribució de l’espai i el tipus de fons lúdic que escollim, també formen part de la metodologia utilitzada per la intervenció del ludotecari.
13. Programes d’acció.
Són la base de la programació i es concreten en activitats que defineixen la intervenció de l’equip educatiu. Els programes han de tenir els objectius específics, la temporalitat, les seqüències de cada activitat i la descripció d’aquestes.
14. La figura del ludotecari.
El ludotecari, és el responsable d’acompanyar en el procés de desenvolupament psicosocial, intel·lectual i afectiu dels nens. Ha de tenir la capacitat de divertir-se amb ells, així com crear un ambient de tolerància i respecte on tots se sentin lliures d’experimentar.
Ha de tenir un coneixement sobre els processos de desenvolupament de la infantesa; ha de saber seleccionar els materials auxiliars didàctics que s’han d’utilitzar i assignar, el temps disponible per les activitats lúdiques. En alguns països ja existeix la carrera específica de ludotecari, estudien l’ús, control i disseny de joc i joguines i materials educatius, s’investiga, es dissenya, es construeix, es donen eines per atendre la diversitat i el descobriment els valors a través del joc, en un marc de creativitat, millor qualitat de vida, sobre una cultura de pau. El pla d’estudi d’aquesta carrera és: Cultures lúdiques, jocs del món, religions comparades, comunicació, psicopedagogia lúdica, projectes, disseny, control de qualitat, jocs ètnics, etc.
15. Funcions que realitza un ludotecari.
Planifica, gestiona, i dinamització d’espais lliures de joc, que garantitzen el desenvolupament de nens i adolescents. Les seves competències són en la part de l’oci i temps lliure, com de l’educació per mitjà del joc. El perfil del ludotecari integra aspectes de la gestió, en la mesura en que és el responsable de l’organització dels serveis que ofereix el centre de treball.
Les tasques del ludotecari són:
Dissenya, gestiona i planifica activitats, tenint en compte els usuaris que va destinat.
Coneix, domina i identifica tipologies de joc, de rol, simbòlics, artesanals, educatius, lúdics, bèl·lics, d’estratègia, multimediatics, industrials, científics, ideològics, jocs comunitaris a través d’Internet, etc.
Elabora i dinamitza projectes de creació i desenvolupament d’activitats lúdiques, d’acord amb les necessitats i característiques dels usuaris del centre.
El ludotecari programa activitats lúdiques com concursos, competicions, festivals, festes, etc. Per dinamitzar el seu centre de treball, sempre d’acord amb les ofertes del servei.
Fomentar la participació pro activa dels usuaris en els jocs comunitaris, amb l’objectiu de re definir vetllant per la integració de tots els usuaris del centre, en funció de les seves motivacions i interessos. Participar amb la seva presència activa en les activitats que requereixin la seva presència com a guia del grup.
Valora els resultats de les activitats dissenyades, tant en el joc individual, com en el joc col·lectiu, amb l’objecte de redefinir l’assignació del joc i joguines sobre els interessos dels usuaris. També re dissenya i reactiva noves activitats si no resultes satisfactòries.
Orienta i assessora a pares o professionals vinculats a les àrees d’atenció sociocultural o d’ensenyament, l’objectiu és assessorar quines són les activitats més adients per el desenvolupament de nens i adolescents convenient en cada etapa educativa.
16. Recursos de materials i espais:
Hem d’oferir espais per a grups grans, grups mitjà i individual.
Hem de tenir cura especialment dels aspectes que afavoreixin la identificació i la comunicació, en un sentit molt ampli.
La identificació del gran grup, per exemple, identificarem amb panells, fotos, etc. Realitzades en comú.
La identificació individual amb símbols o noms a cada penjador, armari individual, carpeta, caixeta personal de tresors.
La identificació del petit grup es farà amb símbols com elefants, cargols, etc.
La identificació de rutines amb símbols o gràfics com dormir o rentar-se, etc.
La identificació de zones o racons, amb símbols d’identitat dels nens com fotos, dibuixos, cartells, que el seu contingut estigui relacionat amb la zona de la que es tracta i serveixin per ambientar cada recó, per exemple, cartells d’artistes en activitats plàstiques, fotos en fruita o verdures al mercat, etc.
La identificació de materials, mantindrem tot ordenat i organitzat, tenint un lloc per a cada cosa i posant el crom i el dibuix del material als prestatges i calaixos on es guarden per exemple: el pot dels pinzells, el calaix de les tisores, etc.
La identificació dels temps com per exemple el panell seqüencial que representa els moments diferenciats del dia.
Tot això, afavoreix i reforçarà l’adquisició d’hàbits i capacitats d’ordre, de treball, d’organització espai temporal, de convivència, d’estructuració mental, d’abstracció i codificació.
Establir clarament les vies de circulació dintre dels espais de la ludoteca, per evitar interrupcions i interferències negatives. Es convenient dibuixar un plànol dintre de la ludoteca i marcar les zones de pas, és millor fer-ho a través de dibuixos animats que resulten més divertits.
Diferenciar clarament les zones humides de les zones de les seques o les zones brutes de les zones nétes. Tenim d’agrupar les zones de jocs d’aigua a prop de la zona de pintar. S’han de separar les zones sorolloses de les silencioses.
Delimitar espais i crear petites zones o àrees diferenciades segons els tipus d’activitats.
Tenir en compte que les distribucions canvien segons es tracti del primer cicle o del segon cicle de l’etapa.
Preferiblement, l’accés al exterior es fa directament des de l’aula principal. S’ha de tenir en compta que al llarg del temps l’espai utilitzat pel grup va evolucionant en funció de les necessitats i dels processos que es desenvolupen.
17. Construcció de joguines amb materials reciclats.
Pel que fa al reciclatge i el consumisme, en el dia a dia, es fan servir molts materials que després són llençats sense saber la qualitat que tenen en quant a fer-lo servir, de recurs dins d’un àmbit educatiu. Per això, intentem aprofitar tots els materials que entren a la ludoteca.
D’aquesta manera, a partir del joc amb joguines reciclable, de forma indirecta, es fa partícips als infants del tipus de material emprat.
L’objectiu és evitar el consumisme, proporcionar les joguines necessàries, evitar l’excés, crear joguines per a la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmics o altres característiques. També introduir el material no estructurat com a joguina, donar valors als materials quotidians del entorn i de la vida diària; potenciant la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.
Els infants valoren més les coses que estan fetes per ells mateixos, al mateix temps que fomentem la conscienciació del no consumisme i del reciclatge als mateixos pares i comparar contextos d’aprenentatge amb els ludotecaris i els pares.
18. El desenvolupament d’una joguina.
Les joguines desenvolupen al nen, és un instrument de suport per a la majoria de jocs, hi ha de diferents tipus. Desenvolupen la intel·ligència, la creativitat, capacitat sensorial, coneixement de l’entorn, desenvolupament de la motricitat, el valor de les emocions i el desenvolupament de la sociabilitat.
El ludotecari valora l’edat al que va dirigit cada joguina, valors de la joguina i es volen desenvolupar a través de la ludoteca.
Els recursos metrològics amb enquestes i fitxers, conèixer molt bé la joguina per extreure’n el major rendiment possible, per potenciar la capacitat d’observació i anàlisi o conèixer la joguina de forma global.
Observa la joguina, per saber de quin material esta fet, si simbolitza la realitat, si es trenca, si és reparable o irreparable.
En que consisteix el joc, on se juga a l’exterior o al interior.
Si el mecanisme produeix moviment, si te botons, motors, etc.
Els seu disseny de colors, formes, material del que esta fabricats:
Si són atractius, agradables.
Si són per nens o per nenes o ambdós sexes, per adults.
Si són per jugar una sola persona, o per parelles, o per un grup.
Si és participa de forma activa o passiva.
Per quina edat es adequat.
Si desenvolupa i afavoreix l’afectivitat, la motricitat, l’autonomia, destresa, creativitat, capacitat intel·lectual o les relacions socials.
Si incita a actituds agressives, cooperatives, sexistes, solidaries, competitives, discriminatòries, individualistes, bèl·liques, etc.
Si compleix les normes de seguretat.
Quin preu té.
La relació qualitat preu.
Si l’envàs del producte és coherent, desproporcionat, innecessari, de material reciclable, de material no reciclable.
Si està anunciat en televisió, revistes, propagandes de la bústia, catàlegs comercials, etc.
Amb tota aquesta documentació es crea una fitxa que restarà guardada i arxivada a la ludoteca per tenir ben classificades totes les joguines.
19.Avaluació.
Sovint no dediquem prou temps en aquest apartat, però cal recordar que la finalitat de l’avaluació és poder establir mecanismes d’adequació del projecte inicial, mitjançant la recollida de dades objectives. És l’eina correctora que ens permet adequar el nostre projecte als usuaris reals del servei.
La regularitat de l’avaluació vindrà definida per la titularitat de les ludoteques, ja que les públiques han de fer entregues mensuals d’uns indicadors preestablerts, però les privades poden establir els seus propis terminis i indicadors. Basats en l’observació com a eina fonamental.
19.1. Avaluació quantitativa.
Per a recollir dades s’utilitzen fitxes amb indicadors quantitatius com nombre de socis/es, altes i baixes, nombre de places, mitja d’assistències diàries, etc. Nombre de jocs i joguines, altres i baixes, segons classificació. Nombre d’activitats realitzades, nombre d’usuaris, assistents, nombre de reunions d’equip, de coordinació, amb altres entitats, o equipaments, nombre d’assessoraments, etc.
19.2. Avaluació qualitativa.
Per la recollida de dades s’utilitzen fitxes o informes que reflecteixen el grau de satisfacció de l’usuari, el tipus de demandes fetes, informes d’observació dels infants, adequació dels objectius a cada programa, etc.
20. Conclusions.
Les ludoteques són actualment serveis compensadors de factors que afecten negativament als infants i les seves famílies, consumisme, manca de valors, individualisme, aïllament, etc.
Mitjançant programes d’acció que treballin el consum responsable o la integració i compressió de persones d’altres països o ètnies.
La ludoteca permet que des de la diversió i la llibertat els infants interioritzin valors que els seran imprescindibles per tenir una actitud coherent i conseqüent en la societat en què viuen.
Les diferents activitats que duen a terme els infants diàriament van sobretot orientades al desenvolupament cognitiu. El joc, en canvi, li permet desenvolupar la seva intel·ligència, tant a escala cognitiva com emocional.
No podem oblidar que jugar és la principal activitat de l’Infant, és la manera en què coneix i es relaciona amb el món. Capacitats com la curiositat, la descoberta, el meravellar-se li permet entrar en contacte amb el que l’envolta i poder estimar-ho.
Jugar, és per tant un dret de l’Infant que li permet créixer sa i feliç, condició indispensable pel seu òptim desenvolupament com a persona.
21. Pàgines web i recursos utilitzats en la recerca de la informació
Web viquipèdia.
Web wiquipedia.
Web wz7.bcn.cat.
Web Gencat.cat.
Web raco.cat.
Web portafolideerika.bogspot.com.es.
Web xarxanet.org.
Web ioc.xtec.cat.
Web iesmossaralcover.com.
Web ludotecas1.blogstspot.com.es.